Quand jo era petit las revetlles encara eran una cel.lebració de caràcter popular. Els veïns i els comerciants guarnien durant la setmana el seu carrer i els nens recolliem fusta per montar la foguera. Aquesta activitat feia que cada dia anés pujant l'espectació i que la gent s'anés animant mica en mica a participar de la festa.
I quand finalment arrivava la nit de la revetlla es muntaven taules gegants amb cavallets, tothom baixava al carrer amb la seva cadira, i es menjava i es bevia el que els mateixos veïns havien portat de casa seva: truites, embotits, pa amb tomaquet, ganxitos, patates fregides, "pececitos", coca, cava, vi, gasosa, cervesa, fanta i cocacola.
Mentre els grans ballaven els petits ens passavem la nit llançant piules i "carpinteros" i saltant la foguera fins que arrivaba l'hora de pendre la xocolata amb pà torrat. Aquest era el senyal de que la festa arrivaba a la seva fí pels nens i de que comencava el degoteig de gent cap a casa seva i només els més animats (en tots els sentits) continuaven la festa fins que sortia el sol. En aquest moment el carrer quedava desert i es feia el silenci absolut fins a l'hora de dinar.
¡Com han canviat las coses! Avui dia està prohibit fer revetlles o fogueras al carrer (s'ha de afavorir el oci privat), però qualsevol gilipollas pot pasejar-se amb un carregament de cartuxos de dinamita i divertir-se donant pel cul a la resta de la humanitat. I els que volen una revetlla a la antiga han de montar una festa a un jardí o la terrasa (privats) i tenir clar que hi haurà un veí torracollons que trucarà als Mossos perque no soporta las revetllas. Jo per no haver de passar per tot això aquest cap de setmana treballaré, que feina sobra.
La resta tingueu cura amb els petards i amb la coca. ¡Ah, felicitats als Joans, Joanes, Juanes y Juanas! A la resta, ¡Bon solstici!
_
1 comentario:
Tens rao abans els nanos feiem la foguera recollin trastos per las casas, rerolliem cales per comprar coca, i la festa era a cada carrer a cada barri,era Sant Joan.
Publicar un comentario